PASSEJANT PER BARCELONA - Francesc Pi de la Serra
| votar: | Puntaje actual: 6.00Intro: Dm
Dm F
Passejant per Barcelona un dimecres cap al tard
C Dm
he pensat ja fa una estona que no estic enamorat.
F
M'he dit: "Tinc quatre pessetes que és el que val un cafè
C Dm
ara que les tinc, les gasto, i aixà ja no les tindré».
F
Un rellotge deia l'hora i l'asfalt llueix per mi.
C Dm
Tinc el foc que em demana qualsevol barcelonÃ.
F
Fa baixada o fa pujada, ja no recordo el que fa,
C Dm G A
em saluda una noieta perquè canto en català .
Em G
M'acosto i em diu: «Bon dia». Com, bon dia, si fa fosc…
D Em
Com que la rima és difÃcil em mira i exclama: tosc!
G
«No sóc pobre ni estic sola, ni espero cap pretendent».
D Em
Aquesta noia m'intriga pels seus ulls i el seu accent.
G
Com que sóc valent, la deixo. Les intrigues em fan por.
D Em
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
G
El capvespre continua, cada vegada és menys cap.
D Em G A
Netegen una façana tota coberta de drap.
Dm F
Per fi un bar mÂ’obre les portes com si fos un gran amic;
C Dm
passo de llarg, no m’agrada, sé el que em faig i sé el que em dic.
F
Si les coses no canvien continuaré passejant
C Dm
això es deia el meu besavi i va morir caminant.
F
Ja veieu que n'és, de fà cil, del no-res fer una cançó.
C Dm
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
F
Un senyor fotut de fà stic perquè és queda en un racó,
C Dm
el racó de les trompades quan es vol tenir raó.
Dm F
Passejant per Barcelona un dimecres cap al tard
C Dm
he pensat ja fa una estona que no estic enamorat.
F
M'he dit: "Tinc quatre pessetes que és el que val un cafè
C Dm
ara que les tinc, les gasto, i aixà ja no les tindré».
F
Un rellotge deia l'hora i l'asfalt llueix per mi.
C Dm
Tinc el foc que em demana qualsevol barcelonÃ.
F
Fa baixada o fa pujada, ja no recordo el que fa,
C Dm G A
em saluda una noieta perquè canto en català .
Em G
M'acosto i em diu: «Bon dia». Com, bon dia, si fa fosc…
D Em
Com que la rima és difÃcil em mira i exclama: tosc!
G
«No sóc pobre ni estic sola, ni espero cap pretendent».
D Em
Aquesta noia m'intriga pels seus ulls i el seu accent.
G
Com que sóc valent, la deixo. Les intrigues em fan por.
D Em
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
G
El capvespre continua, cada vegada és menys cap.
D Em G A
Netegen una façana tota coberta de drap.
Dm F
Per fi un bar mÂ’obre les portes com si fos un gran amic;
C Dm
passo de llarg, no m’agrada, sé el que em faig i sé el que em dic.
F
Si les coses no canvien continuaré passejant
C Dm
això es deia el meu besavi i va morir caminant.
F
Ja veieu que n'és, de fà cil, del no-res fer una cançó.
C Dm
Malgrat les quatre pessetes un, quan vol, és un senyor.
F
Un senyor fotut de fà stic perquè és queda en un racó,
C Dm
el racó de les trompades quan es vol tenir raó.
Esta es una transcripcion personal de un usuario de www.universodeacordes.com - El material contenido en esta pagina es para exclusivo uso privado, quedando prohibida su reproduccion o retransmision, asi como su uso con fines comerciales.
Palabras utilizadas para encontrar esta página:
Francesc Pi de la Serra, PASSEJANT PER BARCELONA, letra y acordes de PASSEJANT PER BARCELONA de Francesc Pi de la Serra, canciones de Francesc Pi de la Serra, tocar con guitarra PASSEJANT PER BARCELONA, tocar con piano PASSEJANT PER BARCELONA, estudiar música
Ver más canciones de :Francesc Pi de la Serra
