BOOMERANG - Manel
| votar: | Puntaje actual: 6.00C Dm
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
F G F
i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un
C
"pam”.
Dm
I lÂ’Ignasi i jo li escoltĂ vem mil aventures de paĂŻsos llunyans
F G F C
i estaven bĂ©, i eren distretes, però era difĂcil treureÂ’s del cap
Dm
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
F C
Per fi a baix, vam situar-nos a una distĂ ncia prudencial
Dm
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
F G F G C
vam estudiar els corrents de lÂ’aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
Dm F G C
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
Dm F G C
Però el boomerang reclamava la perĂcia dÂ’un professional.
C Dm
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ‘nar?-,
F G F C
menjaven pipes amb arrogĂ ncia, seÂ’n fotien des del banc,
Dm
fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran,
F G F C
“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
Dm
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!”.
F C
I, senyors, tan bo Ă©s insistir com saber-se retirar
Dm
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
F G F G C
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Dm F G C
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
Dm F G C
Però el boomerang reclamava la perĂcia dÂ’un professional.
C Dm
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l’Indurain
F C
i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.
Dm
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningĂş ha procreat,
F G F C
vaig pensant alternatives, per si mai es dĂłna el cas.
Dm
I en aquest mĂłn entre els meus forts no hi haurĂ mai els detalls
F C
però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,
Dm
que la infantesa serĂ divertida, mĂ gica, lliure, dÂ’acord, acceptat,
F G F G
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només queda
C
una veritat:
Dm F G C
El boomerang sÂ’encallava entre les branques i no tornava mai.
Dm F G C
El boomerang reclamava la perĂcia dÂ’un professional.
C
"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
F G F
i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un
C
"pam”.
Dm
I lÂ’Ignasi i jo li escoltĂ vem mil aventures de paĂŻsos llunyans
F G F C
i estaven bĂ©, i eren distretes, però era difĂcil treureÂ’s del cap
Dm
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
F C
Per fi a baix, vam situar-nos a una distĂ ncia prudencial
Dm
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
F G F G C
vam estudiar els corrents de lÂ’aire, vam assecar-nos la suor de les mans.
Dm F G C
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
Dm F G C
Però el boomerang reclamava la perĂcia dÂ’un professional.
C Dm
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ‘nar?-,
F G F C
menjaven pipes amb arrogĂ ncia, seÂ’n fotien des del banc,
Dm
fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran,
F G F C
“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
Dm
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!”.
F C
I, senyors, tan bo Ă©s insistir com saber-se retirar
Dm
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
F G F G C
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Dm F G C
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
Dm F G C
Però el boomerang reclamava la perĂcia dÂ’un professional.
C Dm
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l’Indurain
F C
i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.
Dm
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningĂş ha procreat,
F G F C
vaig pensant alternatives, per si mai es dĂłna el cas.
Dm
I en aquest mĂłn entre els meus forts no hi haurĂ mai els detalls
F C
però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,
Dm
que la infantesa serĂ divertida, mĂ gica, lliure, dÂ’acord, acceptat,
F G F G
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només queda
C
una veritat:
Dm F G C
El boomerang sÂ’encallava entre les branques i no tornava mai.
Dm F G C
El boomerang reclamava la perĂcia dÂ’un professional.
C
"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"
Esta es una transcripcion personal de un usuario de www.universodeacordes.com - El material contenido en esta pagina es para exclusivo uso privado, quedando prohibida su reproduccion o retransmision, asi como su uso con fines comerciales.
