DESAPAREIXIEM LENTAMENT - Manel
| votar: | Puntaje actual: 6.00 (DO)
Vaig entrar a la festa,
SOL DO
L’amfitrió em va presentar els convidats.
Vaig cridar: “he vingut a començar de zero”
SOL DO
Vaig acomodar-me en un sofà .
LAm REm
Des de la finestra es veia el parc on sÂ’avorrien uns adolescents.
SOL
Vaig pensar: “On dorm? Què veurà quan es llevi?”
DO
Mentre desapareixÃem lentament.
Vaig comprar-me un saldo de trompeta, assajà vem cada nit.
Estava bé tocar, però preferia barallar-me amb els veïns.
Ah! Mireu, un mi major volant, escapant-se per damunt del celobert.
Vaig escriure-li alguna cançó, i què?
Mentre desapareixÃem lentament.
Vaig pujar a un arbre amb l’ambició de veure el Llobregat,
Les banques eren guerxes i del pes se’m van tombà tombà .
Les noies joves de la vila seÂ’m van quedar mirant de lluny, rient.
Ah! La vida podia ser difÃcil
Mentre desapareixÃem lentament.
Vaig trobar una dona, vam llogar un apartament prop de Gavà .
Què vam ser ella i jo tot aquell temps em temo que no us ho sabré explicar.
Mai vaig dir-li en què pensava l’hemisferi més cabró del meu cervell..
Una brisa fresca, la platja deserta,
Mentre desapareixÃem lentament.
LÂ’ajudant del mag va treure el vel i allà seguÃem, morts de fred.
El públic, amb raó, emprenyat reclava que li tornessin els diners.
El productor abraçava la cartera i deia: “Paciència senyors meus!
Les paraules mà giques funcionen,
Però aquest desapareixen lentament”
LAm
El del teatre reclamava calma dient:
REm
“Tranquils, res és tant curt ni net.
SOL
Les paraules mà giques funcionen,
DO
Però aquest desapareixen lentament”
Vaig entrar a la festa,
SOL DO
L’amfitrió em va presentar els convidats.
Vaig cridar: “he vingut a començar de zero”
SOL DO
Vaig acomodar-me en un sofà .
LAm REm
Des de la finestra es veia el parc on sÂ’avorrien uns adolescents.
SOL
Vaig pensar: “On dorm? Què veurà quan es llevi?”
DO
Mentre desapareixÃem lentament.
Vaig comprar-me un saldo de trompeta, assajà vem cada nit.
Estava bé tocar, però preferia barallar-me amb els veïns.
Ah! Mireu, un mi major volant, escapant-se per damunt del celobert.
Vaig escriure-li alguna cançó, i què?
Mentre desapareixÃem lentament.
Vaig pujar a un arbre amb l’ambició de veure el Llobregat,
Les banques eren guerxes i del pes se’m van tombà tombà .
Les noies joves de la vila seÂ’m van quedar mirant de lluny, rient.
Ah! La vida podia ser difÃcil
Mentre desapareixÃem lentament.
Vaig trobar una dona, vam llogar un apartament prop de Gavà .
Què vam ser ella i jo tot aquell temps em temo que no us ho sabré explicar.
Mai vaig dir-li en què pensava l’hemisferi més cabró del meu cervell..
Una brisa fresca, la platja deserta,
Mentre desapareixÃem lentament.
LÂ’ajudant del mag va treure el vel i allà seguÃem, morts de fred.
El públic, amb raó, emprenyat reclava que li tornessin els diners.
El productor abraçava la cartera i deia: “Paciència senyors meus!
Les paraules mà giques funcionen,
Però aquest desapareixen lentament”
LAm
El del teatre reclamava calma dient:
REm
“Tranquils, res és tant curt ni net.
SOL
Les paraules mà giques funcionen,
DO
Però aquest desapareixen lentament”
Esta es una transcripcion personal de un usuario de www.universodeacordes.com - El material contenido en esta pagina es para exclusivo uso privado, quedando prohibida su reproduccion o retransmision, asi como su uso con fines comerciales.
